top of page

L'Art de saber esperar

Actualizado: 29 nov 2023


L'altre dia llegia per Instagram un post de @elblogdelzerosis que deia:


"Volem els infants pacients, però els hi fotem el Nadal al novembre"


I quanta raó!!


Grans cadenes de supermercats venen joguines la primera setmana de novembre tot creant sensació de "fi del món" a les famílies.

Els torrons i polvorons fa setmanes que estan als establiments i les nadales són el fil musical de les botigues des d'abans de la castanyada.


Vivim amb presses, més pendents del que vindrà que del que està passant ara mateix. Ho volem tot instantàniament i fins i tot som capaços de pagar un plus perquè allò que hem demanat on-line ens arribi el més aviat possible a casa.



Som els primers i les primeres que no sabem esperar, la impaciència ens remou per dins i fem el possible per tenir-ho tot al moment.

Ara bé, ens molesta quan els nostres infants són impacients, quan ens reclamen sense aturador fins a aconseguir allò que volen. No suportem quan plora perquè s'han d'esperar "un moment" que acabem de fer allò que estem fent per atendre'l. Ens crispa que s'enfadin perquè han d'esperar el seu torn.

La cultura d'esperar cada vegada està més difuminada.


Donat que els primers impacients som nosaltres i estem exigint als infants una cosa que nosaltres no fem, potser seria un bon moment per prendre consciència i reflexionar sobre aquest tema.

És evident que no podem fer gaire cosa amb el fet que el Nadal estigui per tot arreu quan encara falten dos mesos per les Festes, però sí que podem posar una mica de seny dins el nostre nucli familiar.

El Nadal és una excel·lent oportunitat per fomentar l'art de saber esperar en els infants i de retruc en nosaltres.



Un bon començament és qüestionar-nos per què fem les coses i sobretot per qui les fem.

Quan posem l'arbre de Nadal a principis de novembre, ho fem pels nostres infants o perquè nosaltres ja no ens podem aguantar?

Cal tenir en compte que decorar la casa, posar l'arbre o fins i tot que aparegui el Tió quan encara no és el moment, pot fer que per les criatures l'espera es faci eterna i que quan arribi el dia de Nadal hagin perdut tota la motivació.

El Nadal a casa no cal que comenci fins al desembre, hi ha temps suficient per cultivar l'espera i no desesperar.

Per altra banda, el fet d'esperar al dia de Nadal per dir el vers o per cantar aquella cançó o bé esperar el dia de Reis per tenir les joguines desitjades ens pot ajudar a treballar que tot arriba i que només cal una mica d'aquesta paciència que tant ens costa a tots.


Ara bé, el millor exemple som nosaltres. Som els primers i les primeres que hem de deixar de demanar-li a la nostra criatura que ens canti la cançó del concert de Nadal i fer-li veure que ens esperarem al dia de la funció per sentir-la.

Si a casa hem decidit que celebrem els Reis, no cal que avancem els regals el dia de Nadal perquè no podem aguantar-nos més.

Podem muntar un calendari d'advent senzill amb activitats per fer cada dia en família. Aquestes activitats poden ser muntar i decorar l'arbre, o bé anar a buscar el Tió tots junts...

És important només obrir un dels sobres/paquets del calendari al dia i donar el missatge a l'infant que ens hem d'esperar a demà per obrir el següent.


Si els nostres infants són petits, ho podem fer igualment. Crear aquests hàbits des de ben d'hora ens ajudaran al fet que ells i elles vegin aquesta espera com a normal. I no oblidem que a qui cal entrenar més en la paciència és a nosaltres.



En moltes ocasions els dies o moments previs que passi alguna cosa ens fan més pessigolles a la panxa que el fet que ha de passar: les ganes que arribi aquell concert que fa temps que tenim les entrades, quan ens preparem per anar a aquell sopar amb els amics o quan hem d'esperar que la plataforma de streaming tregui el següent capítol de la sèrie de moda.

Transmetre el gaudi per l'espera i els preparatius també és feina nostra i si ho vivim i ho sentim com a tal els infants ho rebran de la mateixa manera.

Us convido a viure el present, prendre consciència de l'aquí i verbalitzar-ho davant dels vostres fills i filles.

Ens llegim aviat.


Anna



PD: En aquest article no hem parlat del xantatge del "si no et portes bé els et portaran carbó", del nombre de regals ni el tipus. Aquest meló l'obrirem en un altre moment :)


PD2: Et convidem a visitar la nostra web, hem elaborat una guia de joc i moviment gratuïta que us pot ser de gran ajuda en aquestes pròximes dates que vindran.

2 Comments


Súuuuuuuuuper interessant la reflexió. M'ha agradat quan has dit que si tot ho tenen tan abans, després els dies de Festa ja no els fa tanta gràcia. I realment tens tota la raó. Gràcies per fer-nos pensar i reflexionar....l'any vinent l'arbre el muntarem més tard, segur 🙈🙈🙈🙈🙈🙈

Like
Replying to

Genial que t'hagi agradat i servit. Sempre és bo tenir temps per la reflexió i pensar en què podem millorar.

Una abraçada guapa.

Like
bottom of page